• Consisteix a respondre un qüestionari tipus test adreçat a avaluar la comprensió oral dels idiomes següents: anglès, francès, italià, alemany, rus, romanès, ucraïnès, àrab dialectal (dàrija), amazic, wòlof, mandinga, xinès (mandarí), urdú/hindi, panjabi, bengalí i tagàlog.
• Les persones participants, després d’haver escoltat una gravació en l’idioma corresponent, han de respondre un bloc de 6 preguntes per cada idioma a avaluar.
• Les persones participants podran optar per respondre com a màxim el bloc de preguntes de dos d’aquests idiomes.

Cada pregunta té quatre alternatives de resposta de les quals només una és correcta. Totes les respostes correctes tenen el mateix valor de 0,25 punts. Les preguntes que es deixin en blanc no resten i les respostes errònies descompten una quarta part del valor d’una resposta correcta (0,0625 punts).

Cada bloc de preguntes corresponents a un idioma té una puntuació màxima d’1,5 punts.

La puntuació màxima d’aquesta subprova és de 3 punts i serà el resultat de sumar les dues puntuacions aconseguides en cada bloc dels idiomes escollits.

• Qualificació de la primera prova:

Per a les places reservades a dones, seran aptes en la primera prova les dones participants que hagin estat aptes en la subprova de coneixements i en la subprova aptitudinal, i d’aquestes, les 1.700 dones que hagin obtingut les millors puntuacions en la suma de la puntuació obtinguda en les subproves de coneixements, aptitudinal i de coneixements d’idioma. En cas d’empat de puntuació en la posició 1.700, seran aptes en la primera prova totes les persones empatades en aquesta puntuació.

Per a les places no reservades, seran aptes en la primera prova les persones participants que hagin estat aptes en la subprova de coneixements i en la subprova aptitudinal, i d’aquestes, les 2.550 persones participants, descomptant-ne les dones ja aptes per la via de les places reservades, que hagin obtingut les millors puntuacions en la suma de la puntuació obtinguda en les subproves de coneixements, aptitudinal i de coneixements d’idioma. En cas d’empat de puntuació en la posició 2.550, seran aptes en la primera prova totes les persones empatades en aquesta puntuació.

En el cas que, per a les places reservades a dones, el nombre de dones declarades aptes sigui inferior a 1.700, la diferència fins a aquesta xifra acreixerà el nombre de places ofertes a la resta; i a l’inrevés per a les places no reservades, en el cas que el nombre de persones participants declarades aptes sigui inferior a 2.550.

Les persones participants aptes en la primera prova seran convocades a la realització de la prova física, que és obligatòria i eliminatòria.

La prova física consisteix en la realització dels exercicis físics següents:

• – Circuit d’agilitat.
• – Pressió sobre banc.
• – Cursa de llançadora.

A l’annex 2 s’especifiquen l’objectiu, la descripció, les normes, la valoració i els barems de cada exercici físic.

En aquesta prova el tribunal qualificador compta amb l’assessorament de professionals especialitzats en educació física.

Per a la realització de la prova, les persones participants s’hi han de presentar amb roba i calçat esportius.

Així mateix, les persones participants assumeixen la responsabilitat de complir les condicions físiques necessàries per desenvolupar els exercicis físics que es descriuen a l’annex 2.

Les persones participants no podran provar cap element o material abans de fer els exercicis físics.

Quan es consideri oportú i de manera aleatòria, el tribunal qualificador podrà fer les proves de consum de substàncies o de grups farmacològics prohibits, d’estimulants o de qualsevol altre tipus de dopatge destinat a augmentar la capacitat física o a modificar els resultats de la prova segons les normes del Consell Superior d’Esports. El fet de donar positiu en alguna d’aquestes substàncies o de negar-se a sotmetre’s a aquestes proves comporta l’exclusió automàtica de la convocatòria.

Els percentatges de puntuació dels exercicis físics sobre el total de la prova física són els següents: 33,33% per al circuit d’agilitat, 33,33% per a l’exercici de pressió sobre banc i 33,33% per a la cursa de llançadora.

Cada exercici físic es puntua de 0 a 10 punts segons els barems establerts a l’annex 2. La puntuació total de la prova física s’obté de sumar la puntuació de cada un dels exercicis físics tenint en compte el percentatge de cada exercici físic respecte a la puntuació total de la prova física.

Les persones participants han de realitzar els tres exercicis físics i en cadascun han d’aconseguir una puntuació mínima d’1 punt. Les persones que no obtinguin una puntuació mínima d’1 punt en cada un dels exercicis físics seran excloses de la convocatòria.

Qualificació de la prova: la puntuació de la prova física és de 0 a 10 punts. Per superar-la s’ha d’obtenir una puntuació mínima de 5 punts. Les persones que no superin aquesta prova seran excloses de la convocatòria.

Les participants convocades a la realització de la prova física que acreditin que estan embarassades o que no s’han complert les setze setmanes des del naixement del fill poden sol·licitar l’ajornament de la prova física. La sol·licitud d’ajornament s’ha d’adreçar al tribunal qualificador, d’acord amb el que preveu la base 8.2, abans de la data de realització de la prova física i ha d’anar acompanyada, obligatòriament, d’un certificat mèdic.

Un cop el tribunal qualificador hagi concedit l’ajornament, la participant continuarà en el procés amb la realització de la resta de proves en les dates que acordi el tribunal qualificador i segons el que preveuen aquestes bases.

Per obtenir la qualificació d’apta en la fase d’oposició, la participant haurà de superar totes les proves, i aquesta qualificació quedarà condicionada a superar la prova física i a obtenir la puntuació necessària per ser convocada a la tercera prova. En cas de resultar no apta en una de les proves, la participant quedarà exclosa de la convocatòria.

Una vegada desaparegudes les causes que van motivar l’ajornament, la participant haurà de sol·licitar al tribunal qualificador la realització de la prova física.

Si la participant fa la petició abans de la publicació de la llista de persones participants proposades per realitzar la fase de formació, el tribunal qualificador la convocarà a la prova física. Si supera la prova física, es comprovarà si té la puntuació necessària per ser convocada a la tercera prova. Si és així, s’incorporarà a la resta de persones participants que optin a ser convocades a la realització de la fase de formació.

Si la participant fa la petició després de la publicació de la llista de persones participants proposades per realitzar la fase de formació, el tribunal qualificador no la convocarà a la prova física de la convocatòria en curs i la participant haurà de presentar la sol·licitud de participació en la següent convocatòria d’accés a la categoria de mosso/a. En aquest cas, realitzarà la prova física juntament amb la resta de persones participants.

Si supera la prova física en la convocatòria següent, s’identificarà la posició obtinguda en la primera prova (subprova de coneixements, aptitudinal i d’idiomes) de la convocatòria inicial i se li atribuirà la puntuació corresponent a aquesta posició en la convocatòria següent. A aquesta puntuació se sumarà la puntuació obtinguda en la prova física i es comprovarà si amb la puntuació resultant pot ser convocada a la tercera prova de la convocatòria en la qual participa. Si és així, quedarà exempta de la realització de les proves superades en la convocatòria inicial i s’incorporarà a la resta de persones participants que optin a ser convocades a la fase de formació.

Pel que fa a les places reservades a dones, seran convocades a la realització de la prova d’adequació psicoprofessional les 1.340 dones que, d’entre les aptes en la prova física, hagin obtingut les millors puntuacions en la suma de les puntuacions de la primera i de la segona prova. En cas d’empat de puntuació en la posició 1.340, seran convocades totes les dones empatades en aquesta puntuació.

Pel que fa a les places no reservades, seran convocades a la realització de la prova d’adequació psicoprofessional les 2.010 persones participants que, d’entre les aptes de la prova física, descomptant-ne les dones ja proposades per a la realització de la prova d’adequació psicoprofessional per la via de les places reservades a les dones, hagin obtingut les millors puntuacions en la suma de les puntuacions de la primera i de la segona prova. En cas d’empat de puntuació en la posició 2.010, seran convocades totes les persones empatades en aquesta puntuació.

En el cas que el nombre de dones convocades sigui inferior a 1.340, la diferència fins a aquesta xifra acreixerà el nombre de places ofertes a la resta; i a l’inrevés, en el cas que el nombre de persones participants convocades sigui inferior a 2.010.

La prova d’adequació psicoprofessional consisteix en la realització d’un test de competències i d’una entrevista per avaluar el grau d’adequació de la persona participant a les competències corresponents a la categoria de mosso/a.

En cap cas l’avaluació del resultat de l’entrevista estarà condicionada o vinculada de manera exclusiva al test de competències, el qual constitueix un element previ per orientar, si es considera convenient, el contingut d’aquesta.

En l’entrevista s’obté informació en relació amb el desenvolupament personal i professional de la persona participant per objectivar la presència o absència de comportaments associats a les competències d’aquesta categoria.

Es valoren les competències següents: responsabilitat i orientació a la qualitat, cooperació i treball en equip, autonomia i iniciativa, resolució de problemes, orientació de servei a les persones, adaptabilitat i flexibilitat, autocontrol i resistència a la pressió, autogestió i desenvolupament personal, motivació i identificació amb l’organització i habilitats socials i comunicatives.

Les competències clau són: responsabilitat i orientació a la qualitat, autocontrol i resistència a la pressió, autogestió i desenvolupament personal.

Cada competència es valora d’1 a 10 punts. Per obtenir la qualificació d’apte en aquesta prova s’han de complir dos requisits:

1. Obtenir una puntuació total igual o superior a 50 punts.

2. Obtenir una puntuació superior a 3 punts en les competències clau.

La qualificació de la prova d’adequació psicoprofessional és d’apte o no apte i s’obté a partir de la integració de la informació obtinguda del test de competències i de l’entrevista. Per superar-la s’ha d’obtenir la qualificació d’apte. Les persones que no superin aquesta prova seran excloses de la convocatòria.

El dia de la realització del test de competències, les persones participants hauran de lliurar un informe de la vida laboral emès per l’Institut Nacional de la Seguretat Social i hauran d’emplenar un qüestionari sobre aspectes relacionats amb el curriculum vitae i els interessos professionals, que seran utilitzats com a element de suport a la prova d’adequació psicoprofessional.

El dia de la realització de l’entrevista les persones participants han d’entregar una fotografia actual en format carnet.

Causes d’exclusió per manca d’aptitud psicofísica

1. Aparell circulatori.

1.1 Insuficiència cardíaca en totes les possibles manifestacions, independentment de la causa.

1.2 Alteracions congènites o adquirides del cor, mediastí o de grans vasos que alterin o puguin alterar en la seva evolució la normalitat funcional de l’aparell cardiocirculatori.

1.3 Trastorns de la conducció. Trastorns del ritme cardíac d’importància clínica.

1.4 Insuficiència coronària.

1.5 Pericarditis activa o residual.

1.6 Insuficiència arterial perifèrica.

1.7 Insuficiència venosa perifèrica.

1.8 Antecedents de síncope recidivant.

1.9. Portadors de marcapassos, desfibril·ladors/cardioversors implantables (DCI), pròtesis o empelts cardiovasculars.

1.10 Malformacions arteriovenoses. Shunt i aneurismes arterials. Limfedema.

1.11 Mesura en repòs de TA sistòlica superior a 150 mmHg. Mesura en repòs de TA diastòlica superior a 90 mmHg. Hipotensió simptomàtica.

2. Aparell respiratori.

2.1 Malalties respiratòries amb repercussió permanent o ocasional en la funció respiratòria.

2.2 Malformacions o lesions de les vies respiratòries altes o baixes, parènquima pulmonar, pleures o tòrax.

2.3 Capacitat vital (FVC) inferior al 80% del seu valor teòric. FEV1 inferior al 80% del seu valor teòric o el FEV1/FVC inferior al 70%.

2.4 Antecedent de pneumotòrax repetitiu sense correcció quirúrgica.

3. Aparell genitourinari.

3.1 Malformacions, alteracions o lesions del tracte genitourinari.

3.2 Disfuncions urogenitals cròniques.

3.3 Nefropaties de qualsevol etiologia. Insuficiència renal. Hidronefrosi.

3.4 Absència anatòmica o funcional d’un ronyó.

3.5 Litiasi crònica del tracte urinari.

4. Aparell digestiu.

4.1 Malformacions, lesions o alteracions de l’aparell digestiu, inclosos el fetge, les vies biliars, el pàncrees exocrí o les glàndules salivals.

4.2 Disfuncions que comprometin la masticació, la deglució, la digestió o l’excreció.

4.3 Hèrnies o eventracions no tractades o reincidents.

4.4 Úlcera gastroduodenal.

4.5 Hepatopaties (inclou les alteracions metabòliques).

4.6 Malaltia inflamatòria crònica intestinal. Síndrome de malabsorció.

4.7 Qualsevol alteració colorectal que dificulti o limiti la funció policial.

4.8 Pancreopaties cròniques o reincidents.

4.9 Seqüeles post quirúrgiques que puguin limitar la funció policial. Alteracions de la paret abdominal incompatibles amb l’activitat física.

4.10 Trastorns funcionals digestius incompatibles amb el servei.

5. Sistema hematopoètic.

5.1 Hemopaties que puguin limitar o dificultar l’exercici de la funció policial.

5.2 Alteracions analítiques significatives en sang.

6. Aparell locomotor.

6.1 Alteracions de l’aparell locomotor que limitin o dificultin la funció policial o que es puguin agreujar amb l’exercici de la funció policial (patologia òssia d’extremitats, retraccions o limitacions funcionals de causa muscular o articular, defectes de columna vertebral i altres processos ossis, musculars, articulars o lligamentosos).

6.2 Malalties, lesions, alteracions anatòmiques o processos congènits o adquirits de l’aparell locomotor que dificultin o impedeixin l’ús habitual del calçat, l’equipament, l’armament o la uniformitat reglamentària o que produeixin trastorns funcionals que incapacitin o limitin la marxa, la bipedestació perllongada o l’exercici físic.

6.3 Absència o pèrdua de la falange distal del primer dit del peu. Pèrdua d’un dit o metatarsià. Pèrdua de dos dits del mateix peu. Pèrdua de la integritat del primer dit del peu.

6.4 Hàl·lux valg, dit de martell o qualsevol altra deformitat dels dits de mans o de peus que pugui alterar la funcionalitat o dificultar l’ús del calçat reglamentari, la bipedestació perllongada, la marxa o la cursa.

6.5 Amputació total de qualsevol dit de les mans. Amputació parcial de qualsevol dit de les mans fora de la falta de la falange distal d’un sol dels dits 3r, 4t o 5è de la mà no dominant. La mà dominant ha de mantenir la integritat anatòmicament i funcionalment.

6.6 Reducció de rangs fisiològics de moviment articular que limitin la funció policial. Inestabilitat articular detectable per exploració física i compatible amb els resultats de proves d’imatge.

6.7 Escoliosi superior a 15º.

6.8 Dismetria de les extremitats inferiors igual o superior a 2 cm. Dismetria de les extremitats inferiors superior a 1,5 cm si s’acompanya d’escoliosi superior a 10º (angle de COBB).

6.9 Cifosi superior a 45º. Qualsevol deformitat de la columna vertebral, sigui quina sigui la seva magnitud, que pugui dificultar l’exercici de la funció policial o que, a criteri del tribunal mèdic, es pugui agreujar amb l’exercici de l’activitat policial.

6.10 Patologia osteoarticular. Imatge radiològica compatible amb patologia osteoarticular de columna. Alteracions morfològiques en cossos vertebrals, discs intervertebrals o apòfisis articulars. Qualsevol tipus de cirurgia estabilitzadora de la columna vertebral.

6.11 Gonartrosi (artrosi de genoll). Desviacions de l’eix de les extremitats inferiors (genoll var, genoll valg). Presència d’alteracions lligamentoses en proves d’imatge.

6.12 Valg o var de membres inferiors superior a 20º o amb repercussió articular.

6.13 Luxació recidivant d’espatlla.

6.14 Fibromiàlgia. Fatiga crònica.

6.15 Processos patològics en fase aguda en el moment del reconeixement mèdic o que impedeixin la correcta exploració o valoració.

6.16 Qualsevol altre procés de l’aparell locomotor que pugui limitar o dificultar l’exercici de la funció policial.

7. Trastorns psiquiàtrics.

7.1 Trastorns del desenvolupament neurològic, trastorns per dèficit d’atenció, trastorns de l’aprenentatge que dificultin el desenvolupament de la tasca policial, de les habilitats motores, de la comunicació o del desenvolupament, demència i altres trastorns cognoscitius.

7.2 Trastorns mentals o del comportament relacionats amb el consum de substàncies i trastorns addictius.

7.3 Trastorns de l’espectre de l’esquizofrènia i altres trastorns psicòtics en totes les seves expressions, inclosos els existents en els antecedents, encara que es trobin asimptomàtics.

7.4 Trastorns bipolar, depressiu, d’ansietat, obsessiu-compulsiu, somatomorfs, ficticis, dissociatius, adaptatius o de personalitat que puguin comportar limitacions en el desenvolupament de la funció policial.

7.5 Trastorns de la personalitat i del comportament. Trets de la personalitat alterats que menystinguin la capacitat per al desenvolupament normal de les funcions policials.

7.6 Trastorns de la conducta alimentària. Trastorns del son que per la seva intensitat o repercussió funcional dificultin o limitin el desenvolupament normal de les funcions policials.

7.7 Antecedent de patologia psiquiàtrica greu o que hagi requerit ingrés hospitalari i que pugui comprometre o dificultar la funció policial.

7.8. Tots aquells trastorns mentals i de la conducta que menystinguin la capacitat per al desenvolupament normal de les funcions policials.

8. Trastorns del sistema nerviós.

8.1 Epilèpsia. Convulsions sense filiar.

8.2 Malformacions, patologies o lesions del sistema nerviós central o perifèric.

8.3 Síndromes vertiginoses de qualsevol etiologia.

8.4 Tremolors, tics, espasmes.

9. Sistema endocrí.

9.1 Malformacions o disfuncions de les glàndules endocrines o mixtes.

9.2 Diabetis mellitus tipus I.

9.3 Qualsevol tipus de diabetis no controlada, amb evidència d’alguna complicació o que pugui dificultar el compliment de qualsevol dels requeriments propis de la funció policial, segons el criteri dels facultatius designats pel tribunal qualificador.

10. Ulls i visió

10.1 Refracció subjectiva que superi algun dels següents en un o en els dos ulls: miopia de 3 diòptries (-3Dp), hipermetropia de 3 diòptries (+3Dp), astigmatisme de qualsevol signe de 2 diòptries (+/-2Dp).

10.2 Agudesa visual llunyana:

AV monocular millor ull sense correcció <0.6

AV monocular millor ull amb correcció <0.8

AV monocular pitjor ull sense correcció <0.4

AV monocular pitjor ull amb correcció <0.7

AV binocular sense correcció <0.7

AV binocular amb correcció <0.8

10.3 Camp binocular: presència d’escotomes absoluts o relatius significatius en la sensibilitat retiniana en els 60 graus centrals. Camp monocular: presència d’escotomes absoluts o relatius significatius en la sensibilitat retiniana en el camp visual central (30 graus).

10.4 Estrabisme, parèsia/paràlisi de nervis oculomotors, nistagmes, endofòria superior a 8 diòptries (Dp) prismàtiques, exofòria superior a 10 diòptries (Dp) prismàtiques o hiperfòria superior a 1 diòptria (Dp) prismàtica.

10.5 Defecte pupil·lar aferent (relatiu o absolut).

10.6 Ptosis, lagoftalmos, ectropi, entropi, epífora.

10.7 Orbitopatia per hipertiroïdisme, proptosis o exoftàlmies de qualsevol causa.

10.8 Conjuntivitis crònica.

10.9 Queratitis, herpes corneal, leucomes, estafilomes, distròfies, èctasis, queratocon o ull sec sever.

10.10 Luxació, subluxació o ectòpies del cristal·lí. Cataracta u opacitats que afectin l’agudesa visual. Afàquies o pseudoafàquies.

10.11 Patologia vitreoretinal degenerativa, inflamatòria, tumoral o traumàtica de la retina/vitri que produeixi un trastorn funcional.

10.12 Neuritis òptica, edema papil·la, neuropatia isquèmica, glaucoma o atrofia òptica.

10.13 Discromatòpsia. Es considerarà causa d’exclusió quan el test de Farnswoth D15 mostri una o més alteracions en la prova de separació de grisos o dos o més creuaments majors en els cercles cromàtics.

10.14 Trasplantament corneal d’espessor total, queratotomia radial, anells intraestromals, lents intraoculars en cambra anterior o lents de colàmer implantables (ICL entre l’iris i el cristal·lí).

10.15 Qualsevol cirurgia de glaucoma.

10.16 Qualsevol cirurgia de retina.

10.17 Cirurgia de cristal·lí amb implant de lent intraocular o sense.

10.18 Cirurgia per a la correcció de traumatisme ocular perforant.

11. Otorrinolaringologia

11.1 Malformacions o alteracions dels òrgans que intervenen en la fonació o audició (llavis, paladar, boca, faringe, laringe, oïda interna, mitjana o externa, cordes vocals, sistema nerviós i d’altres) que puguin comprometre la funció respiratòria, fonatòria o auditiva.

11.2 Manifestacions vertiginoses de qualsevol etiologia.

11.3 Valors d’audiometria mesurada sense correcció auditiva amb xifres iguals o superiors a 45 dB a la freqüència de 4.000 Hz en una o en les dues oïdes.

11.4 Valors d’audiometria mesurada sense correcció auditiva, amb xifres iguals o superiors a 35 dB a les freqüències compreses entre 500 i 3.000 Hz en una o en les dues oïdes.

11.5 Reducció o alteracions de la sensibilitat olfactiva de qualsevol etiologia. Paròsmia.

11.6 Alteracions anatòmiques i fisiològiques que suposin una síndrome d’apnea obstructiva del son (SAOS o SAHS).

11.7 Quequesa que dificulti la funció policial.

12. Pell, fàneres i glàndules exocrines.

12.1 Malformacions, tumoracions, lesions de la pell. Lesions de les fàneres que puguin comprometre la funció policial.

12.2 Cicatrius que, per la seva extensió, profunditat o característiques, puguin ser incompatibles amb l’ús de l’uniforme, l’equip reglamentari o que puguin comprometre la funció policial.

12.3 Disfuncions de les glàndules exocrines que puguin comprometre la funció policial. Hiperhidrosi.

12.4 Dermatosis generalitzades. Èczemes. Psoriasi que, per la seva extensió o per la seva afectació sistèmica, pugui comportar, previsiblement, limitacions en el desenvolupament de la funció policial o que dificultin l’ús de l’equip reglamentari.

12.5 Altres alteracions dermatològiques que puguin limitar o dificultar l’exercici de la funció policial.

13. Sang i òrgans hematopoètics.

13.1 Anèmia. Leucopènia. Trombocitopènia.

13.2 Síndromes mieloproliferatius. Mielodisplàsies. Limfoma. Mieloma.

13.3 Hemoglobinopaties amb repercussió funcional o importància diagnòstica.

13.4 Immunodeficiències. Malalties autoimmunes que puguin comportar limitacions en el desenvolupament de la funció policial.

14. Altres

14.1 Neoplàsia activa. Neoplàsia en període de tractament o seguiment en funció de la probabilitat de recaiguda.

14.2 Malalties infeccioses o parasitàries que originin trastorns funcionals, exigeixin un tractament continuat o que, pel seu risc de contagi, siguin incompatibles amb el desenvolupament de les tasques policials. Càrrega viral de VIH detectable. Situació immunitària que comporti un risc d’infecció oportunista, establert pel fet de tenir una xifra de limfòcits CD4 inferior a 350 cèl./μl.

14.3 Processos hereditaris amb repercussió permanent sobre funcions orgàniques.

14.4 Diàtesi al·lèrgica.

14.5 Proves analítiques compatibles amb patologia de base.

14.6 Detecció de marcadors biològics de consum de drogues d’abús o de medicaments susceptibles de ser utilitzats amb finalitats no terapèutiques a un nivell considerat d’abús.

14.7 Qualsevol altre procés patològic que es consideri que pugui limitar o dificultar l’exercici de la funció policial.

14.8 Ús de qualsevol tipus de medicació o droga que pugui disminuir la capacitat de reacció de la persona o que funcionalment pugui alterar la capacitat per al desenvolupament de les funcions policials.

14.9 Requerir qualsevol adaptació en els vehicles, en les armes o en altres elements de defensa personal del CME. Malalties, lesions, alteracions anatòmiques o processos congènits o adquirits que dificultin o impedeixin l’ús habitual del calçat, l’equip, l’armament o la uniformitat reglamentària, produeixin trastorns funcionals que incapacitin o limitin les tasques policials.

14.10 Tenir un índex de massa corporal de Quetelet inferior a 18,5 o superior a 30. En cas que s’observi un desenvolupament muscular important amb absència de greix, s’admetrà un marge de tolerància d’un 5%.

14.11 Omissió o falsejament de qualsevol condició psicofísica a què faci referència el qüestionari, malaltia patida o tractament mèdic a què hagi estat sotmès.